PRC Àmbit Sòciocomunitari - Aula 1

Públic

Hola de nou, companys/es! Avui em passo de nou per aquí per explicar-vos com va anar el primer taller d’estimulació cognitiva tant amb els professionals com amb els participants.

Com us vaig comentar anteriorment, el model de taller que vaig proposar es distribueix en 3 parts: introducció, desenvolupament del taller i reflexió final.

En aquesta ocasió vam centrar el taller en la memòria i el vam fer amb 5 participants i dues professionals d’atenció directa. Vam fer dues sessions amb diferents persones. Els participants van ser escollits en funció dels grups que vam fer a la primera sessió i es tractava de persones amb característiques similars, que en aquest cas, és la necessitat de realitzar activitats d’estimulació de la memòria per una lleu pèrdua d’aquesta tant a curt com a llarg termini (detectada a les escales i proves que es passen de forma semestral i anual).

Els objectius d’aquest taller van ser: 

• Millorar la capacitat de memòria
• Millorar la comprensió i comunicació efectiva a partir del que s’ha treballat.

Per començar, vam introduir el taller parlant del que faríem, explicant els passos amb antelació, avançant que veuríem un petit vídeo, faríem unes preguntes, realitzaríem un exercici individual i després faríem una reflexió final. 

Així, vam començar veient “La nube”, de Lorena Álvarez (https://www.youtube.com/watch?v=Kgwcg0l2EdI), un videoclip que podem trobar a youtube i que explica la història de com amb un dibuix, l’àvia de la protagonista va predir que aquesta es dedicaria a cantar amb una guitarra. 

El fet de captar l’atenció amb música per començar un taller m’ha semblat essencial, ja que un dels objectius era partir dels interessos dels participants i després de fer entrevistes amb ells, m’he adonat que la música és un interès comú en tots, sent una part important de la seva vida diària (fan activitats de musicoteràpia al centre, participen a batucades, posen música al taller ocupacional i centre de dia, tenen un reproductor on escullen per torns les cançons…) i en certa manera, una forma també d’estimular la memòria (aprenentatge de melodies i lletres de cançons, de les històries que expliquen aquestes…).

A partir del visionament del videoclip, vam fer preguntes com:

• Quin instrument portava Lorena a la mà?
• Quin animal l’acompanyava?
• Estava al bosc o a la ciutat? Per què?
• Sobre què anava viatjant?

Va ser un moment de molta participació, on van respondre les preguntes amb entusiasme i comentant fets com l’originalitat del vídeo, si els havia agradat, si els semblava que cantava bé o no i comparant amb altres artistes que ells coneixien. Aquesta introducció va ser molt motivadora i va animar-los amb la tasca que es presentava a continuació.

D’aquesta manera, vam introduir la part central del taller, on vam repartir unes fitxes que s’havien de fer individualment. Abans de començar, vam escollir d’entre molts llapis de colors, els que necessitàvem (groc, blau, vermell i verd), després vam explicar què havíem de fer: doblegar el full per on s’indicava, mirar amb atenció els colors de la primera part de dibuixos i intentar memoritzar-los i finalment, pintar la segona part del full amb els colors que apareixien a la primera, fent un esforç per recordar formes i colors sense girar la pàgina i mirar.

Aquest moment va suposar un exercici molt motivador pel repte que suposava per a alguns dels participants, que indicaven que era complicat, però volien posar-se a prova i comparar-se amb els companys. Les consignes que vam donar van ser que es tractava d’una activitat per estimular la memòria, que en cap cas passava res si algú s’equivocava i que compartir aquesta estona en petit grup també havia de ser un moment valuós.

Un cop van acabar, vam desplegar els fulls i vam poder comparar, comentant en cada cas com s’havia dut a terme la tasca i donant reforços positius sobre la mateixa en un ambient lúdic i amb un molt bon clima de treball.

Finalment, vam preguntar si els havia agradat la sessió i vam fer un recordatori d’allò que havíem fet. A més, de forma individual, es van aportar alguns suggeriments interessants com posar dibuixos més complicats (encara que a alguns dels participants els va costar realitzar l’activitat amb aquestes formes) o utilitzar algunes cançons que ells coneixien o eren del seu gust. Vam reflexionar a més, sobre algunes activitats que podien ser útils per estimular la memòria (escoltar música, aprendre dits o embarbussaments, jugar a jocs com les cartes del memory, recordar fets amb fotografies com fan a les assemblees…).

Pel que fa a les professionals que em van acompanyar, va ser interessant veure com amb la seva participació es generava un clima de confiança pel fet de conèixer als participants i de tenir un vincle afectiu amb ells. Vam acordar abans de l’inici algunes pautes com les parts del taller o la durada d’aquestes, i durant la sessió van ajudar a aquells que tenien dificultats per realitzar la tasca. 

Quan vam acabar la sessió amb els participants, ens vam reunir per avaluar-la amb l’instrument proposat on, de forma individual, vam poder valorar a cadascun d’ells. 

Aquesta informació no només servirà per obtenir dades sobre el funcionament o no d’aquesta proposta, sinó que podrà donar informació sobre l’evolució de les persones participants i de les seves capacitats de cara a les avaluacions que es desenvolupen semestral i anualment i que mesuren entre d’altres, la degeneració neurològica.

Pròximament, us explicaré un altre dels tallers amb un altre grup. Moltes gràcies per llegir-me!