PRC Àmbit Sòciocomunitari - Aula 1

Públic

Hola, companys/es! Avui passo per aquí per explicar-vos com va anar el taller de resolució de conflictes que va tenir lloc amb les persones de taller ocupacional d’ATADI.

Els grups que va participar va ser el de taller ocupacional i no de centre de dia, ja que per a aquest taller es requerien habilitats comunicatives orals i capacitat de reflexió vers una situació exposada i que les persones de centre de dia per exemple, no tenen o s’ha de plantejar el treball des d’una altra perspectiva, ja que el grau de discapacitat en aquest sentit és força elevat.

Es va valorar amb les professionals aquest tema i el treball amb pictogrames o altres metodologies i vam acordar idear de nou el taller, fent-lo accessible per a tots els participants.

La importància de treballar els conflictes amb persones que treballen i resideixen a un mateix centre és cabdal, ja que la convivència i el dia a dia generen situacions que requereixen un treball en certes habilitats i eines per fer front a aquestes situacions i poder-les abordar de forma autònoma, sense involucrar sempre als monitors.

Per tant, els objectius principals d’aquest taller van ser:

1. Potenciar la capacitat de decisió dels participants

A partir de l’anàlisi i reflexió de situacions que els permetin exposar oralment solucions i adquirir eines.

2. Aprendre habilitats per poder fer front a situacions de conflicte

A partir d’exemples on es puguin conèixer noves maneres de solucionar problemes i que siguin útils en el seu dia a dia.

Per fer el taller vam acordar amb les professionals el treball que es faria escollint dos grups que poguessin expressar-se durant la sessió, fent enriquir la conversa i donant un caire dinàmic. Vam començar la introducció posant un vídeo curt on es plantejava una situació de conflicte. El vídeo el podeu trobar aquí: https://www.youtube.com/watch?v=M775K3jZneM

Va ser un èxit perquè els va agradar molt i vam poder comentar després aspectes a partir de preguntes com:

• Què passa entre els dos personatges de l’inici?
• Podrien haver arreglat la situació? Com?
• Què passa amb els dos personatges que apareixen posteriorment?
• Fan una acció correcta? Per què?
• Com solucioneu vosaltres els problemes normalment?

A partir d’aquí es va crear un debat molt actiu i els va agradar participar, exposant situacions que havien experimentat al centre amb altres companys. Es va fer un torn de paraules perquè va ser un tema molt engrescador i van ser molt respectuosos amb els companys en aquest sentit.

En una segona part del taller, vam repartir unes fitxes amb una situació concreta a cadascú i per torns, van poder exposar com afrontarien aquesta situació i què farien.

Els companys anaven donant idees i comentant també i va ser interessant veure com exposaven conflictes passats i actuals  i quines solucions havien adoptat.

Els temes dels quals parlaven les targetes van ser temes que a partir de la meva observació havia detectat com a recurrents en el dia a dia del centre i això va donar peu a proposar situacions com:

• Hi ha persones que es creuen millor i no ens respecten.
• Hi ha persones que es queixen de tot i tot els sembla malament.
• Un company es fica a les meves coses i em parla malament.
• Estic treballant al taller i ve un company a molestar-me.

Les targetes van ajudar a “obrir un meló” d’on van sorgir idees lligades a malestars molt íntims respecte a la convivència, la forma d’abordar els conflictes, la forma de gestionar el malestar (es va parlar de somatitzar i d’ansietat i d’exercicis de respiració) i de solucions (parlar del problema amb la persona, tenir una figura de referència que pugui mediar i escoltar-nos, saber com autogestionar aquest malestar sortint a passejar o fent respiracions, per exemple). Va ser molt interessant perquè vam poder parlar de propostes que van donar els participants, com fer tallers de relaxació i respiració, que vaig poder començar a coordinar amb les professionals d’atenció directa per la següent sessió i, encara que no havia estat una de les propostes de l’inici, vam pensar que seria adequat poder dur-la a terme.

L’avaluació de l’activitat va ser mitjançant la rúbrica que utilitzo als tallers on vaig anotar fets que les professionals em comentaven, com que havia estat un moment en què alguns participants van sentir-se en un ambient i clima acollidor com per exposar aquests problemes. Vam veure, doncs, la necessitat de fer tallers o trobades on els participants tinguessin un espai per expressar-se i aprendre a gestionar les emocions.